El procés comença amb la preparació i el pretractament de les matèries primeres. Els monòmers, polièters, poliols, àcids carboxílics, iniciadors, catalitzadors i agents neutralitzants adequats es seleccionen en funció de l'estructura del producte desitjada, seguit de la mesura i inspecció d'aquests materials. Per als agents humectants i dispersants polimèrics, les matèries primeres sovint requereixen premescla o pretractament per garantir la introducció uniforme de tots els components al sistema de reacció. Atès que la proporció de matèries primeres influeix directament en el pes molecular, la hidrofilicitat, la capacitat d'adsorció i la compatibilitat amb pigments i farcits del producte final, un control estricte és essencial.
A continuació, té lloc la reacció de polimerització o funcionalització. En el cas dels agents humectants i dispersants polimèrics, la polimerització s'utilitza per formar cadenes de polímers amb pesos moleculars i estructures específiques; posteriorment, s'introdueixen grups funcionals-com els grups carboxil, els grups hidroxil, els segments de polièter o els grups hidrofòbics-per impartir capacitats tant hidròfiles com d'adsorció a les molècules. Per als dispersants basats en poliuretà-, el procés normalment implica la reacció d'isocianats amb poliols, seguida de la incorporació de segments hidròfils i grups adsorbents de pigments. Els paràmetres del procés com la temperatura, el temps de reacció i la velocitat d'addició de matèries primeres s'han de controlar acuradament per garantir una estructura molecular estable.
Un cop finalitzada la reacció, es duen a terme les etapes de neutralització, dilució i formulació. Per als dispersants que contenen grups àcids, s'afegeix una quantitat adequada d'una substància alcalina per a la neutralització per ajustar el producte al rang de pH desitjat i millorar la seva dispersibilitat en aigua. Posteriorment, s'afegeix una quantitat específica d'aigua desionitzada per diluir la mescla i ajustar la concentració d'ingredient actiu al nivell requerit, amb agitació assegurant un sistema totalment homogeni. Durant aquesta etapa, s'ha de tenir cura d'evitar concentracions locals excessivament altes o velocitats d'addició ràpides, minimitzant així el risc d'agregació localitzada o inestabilitat del sistema.
Després de la formulació, normalment es realitzen proves de filtració i qualitat. La filtració elimina qualsevol agregat menor o impuresa mecànica formada durant la reacció, assegurant que el producte es mantingui uniforme i estable. Els productes acabats generalment se sotmeten a proves de paràmetres bàsics-com ara l'aspecte, el contingut de sòlids, la viscositat, el valor del pH, la densitat i l'estabilitat d'emmagatzematge-al costat de proves pràctiques de rendiment per a la humectació i la dispersió. Per exemple, el producte s'incorpora a un sistema de pigments o farcits per avaluar la velocitat de dispersió, la finesa, la sedimentació, l'engrossiment i la uniformitat del color del recobriment, determinant així si el producte compleix les especificacions requerides.